En Sigmund Freud va postular que la compulsió a la repetició és anterior al principi del plaer. Els nens elaboren i implanten al seu psiquisme tot allò que desconeixen mitjançant la repetició del joc, es per això que es recreen, per exemple, en llegir i rellegir el mateix conte sense treva. Repetint el que no coneixen, aconsegueixen simbolitzar-ho, entendre-ho i representar-ho. Així mateix, tot adult que s’enfronti a una realitat desconeguda tindrà la necessitat de la repetició com a procés d’aprenentatge.

El especialista en lideratge i desenvolupament personal, Robin S. Sharma, afirma que “l’aprenentatge és fill de la repetició[…] una poderosa eina per a l’ensenyament; mitjançant la repetició una idea nova es converteix ràpidament en una convicció.”

Les tècniques de repetició no són, per se, sinònim d’aprenentatge eficaç; amb tot, les actuals estratègies de neuropedagogia no deixen d’insistir del seu pes dins els processos de retenció i memorització. En aquesta línia, els avanços en neurobiologia destaquen la seqüenciació i la repetición com a eines bàsiques per al desenvolupament, manteniment, enfortiment i dinamització dels circuits neuronals, en contraposició amb la aleatorietat, que acostuma estar darrere d’un aprenentatge deficient. És aquí on neix la neuroeducació: un model pedagògic coherent amb l’estructura del cervell humà. Conèixer, no només com aprèn el cervell, sinó també quin paper juga en aquest procés, posa en camí a una praxi docent exitosa.

Aprenem —individual i col·lectivament—, establint connexions entre conceptes, així com per simulació i rèplica. Per aquest motiu la repetició exerceix un rol tan rellevant en el desenvolupament cognitiu.


REPETICIÓ, MEMÒRIA VERBAL, i APRENENTATGE

Sumat a l’anterior, l’evidència sembla indicar que la verbalització té un efecte positiu en la memòria. Les troballes dels professors Víctor Boucher i Alexis Lafleur de la Universitat de Mont-real, publicats en el seu dia a la prestigiosa revista «Consciousness & Cognition», demostren que si la verbalització, a més, es realitza “en un context de comunicació, l’efecte és major”. És més, “el simple fet “d’articular paraules inaudiblement crea un vincle sensorial i motor al cervell que augmenta la nostra capacitat de recordar”.

Les estratègies de memòria verbal tenen com a objectiu:
1. retenir la informació en la memòria a curt termini, per a
2. transferir-la a la memòria a llarg termini mitjançant la verbalització periòdica i seqüencial.
La freqüència amb la qual es revisa la informació és, per tant, fonamental per optimitzar la memorització.

 

MÈTODE CALLAN: VERBALITZACIÓ Y REPETICIÓ

Són aquests dos principis basics, verbalització (pràctica) i repetició, sobre els quals es fonamenta el Mètode Callan, i el que garanteix la memorització, consolidació i interiorització del nou idioma. L’objectiu últim no és altre que l’alumne adquireixi autonomia idiomàtica en el menor temps possible.

L’agilitat didàctica —de caràcter altament participatiu—, així com la repetició sistemàtica i constant, actuen d’estimulant cognitiu dins d’un entorn altament motivador per a l’alumne.

Mètode Callan: una experiència didàctica única per a un aprenentatge més eficaç.
 
C. Fernández

FUENTES:
Educa LAB
Kepa Ríos Alday

Mamen

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies